Després de tres mesos d'espera el dia va arribar. El diumenge 3 de juliol era la cita, el dia es va despertar nuvolat, les hores passaven lentament com si no li importes a quina hora es trobava. Blanes s'espolsava els llençols amb poca convicció, una mica més al nord Lloret obria els ulls lleganyosos i la boca ressacosa desprès d'una nit, una altra nit, sense mida ni aturador.
El trajecte fins a Sils va ser ràpid i distret, i l'arribada al punt de trobada va ser l'esperat. Als amfitrions Angels i Ricard, ja els acompanyaven el mestre Aniceto i Ramon (Corpi), i aprofitant que el cel amenaçava pluja vam visitar el taller-museu d'en Ricard.
Veure el cau d'en Ricard és impressionant, un taller enveja de qualsevol modelista, no sols pels estris i maquinària de que disposa, ni tan sols pel magatzem de fustes que té a l'abast, sinó per l'espai de que disposa al taller i la quantitat de vaixells exposats. Una visita d'aquestes et fa plantejar moltes coses, entre elles la distància real entre un mestre com Ricard i la resta de corbatraques que pul•lulem al voltant d'aquest hobbie.
Una vegada visitat el santuari i superada la catarsi era el moment de preparar la trobada jaranera: Foc per cremar fustes (de barcos) per la rostida, pica-pica amb l'abundant coctel de cava d'en Lluís, xerrameca constant entre els conjurats, els pebrots picants d'Ansorregui capaços de ressuscitar un mort. I desprès de l'hora dels cargols a la llauna, van arribar les botifarres, el xai, més cava, vi negre de la Rioja, amanida, més vi, més cava, més xerrameca, cançons de les nenes, coques, pastissets i punyetes amb vi de nous i ratafia, i més xerrameca. I així fins ben avançada la tarda que feia necessari arribar als comiats i iniciar el camí de retorn.
A Sils, ens vam trobar un bon grup d'amics( aixoplugats sota les sigles d'AMNCAT: Amics del modelisme naval de Catalunya), amb molts punts de coincidència, però per sobre de tot la estimació que cada un de natros tenim pel modelisme naval. A Can Ricard, ell i la seva esposa Angels ens van obrir la seva llar, i al voltant del seu caliu ens vam aplegar un grapat de boixos per la fusta: El mestre Aniceto, Ramon (Corpi), Manel (Fe), Salva, Ferran (u2e9953), Jose Ansorregui i jo.
No voldria deixar passar la ocasió per retre un homenatge a les dones dels modelistes per la seva paciència i comprensió (ja sabeu, desordre, olors, serradura, pols, ...) que en aquesta ocasió eren representades per l’Àngels, Àfrica, Sara, Olga, Alazne i Montse.
Amigues i amics, l’espera per una nova trobada es farà llarga...
El trajecte fins a Sils va ser ràpid i distret, i l'arribada al punt de trobada va ser l'esperat. Als amfitrions Angels i Ricard, ja els acompanyaven el mestre Aniceto i Ramon (Corpi), i aprofitant que el cel amenaçava pluja vam visitar el taller-museu d'en Ricard.
Veure el cau d'en Ricard és impressionant, un taller enveja de qualsevol modelista, no sols pels estris i maquinària de que disposa, ni tan sols pel magatzem de fustes que té a l'abast, sinó per l'espai de que disposa al taller i la quantitat de vaixells exposats. Una visita d'aquestes et fa plantejar moltes coses, entre elles la distància real entre un mestre com Ricard i la resta de corbatraques que pul•lulem al voltant d'aquest hobbie.
Una vegada visitat el santuari i superada la catarsi era el moment de preparar la trobada jaranera: Foc per cremar fustes (de barcos) per la rostida, pica-pica amb l'abundant coctel de cava d'en Lluís, xerrameca constant entre els conjurats, els pebrots picants d'Ansorregui capaços de ressuscitar un mort. I desprès de l'hora dels cargols a la llauna, van arribar les botifarres, el xai, més cava, vi negre de la Rioja, amanida, més vi, més cava, més xerrameca, cançons de les nenes, coques, pastissets i punyetes amb vi de nous i ratafia, i més xerrameca. I així fins ben avançada la tarda que feia necessari arribar als comiats i iniciar el camí de retorn.
A Sils, ens vam trobar un bon grup d'amics( aixoplugats sota les sigles d'AMNCAT: Amics del modelisme naval de Catalunya), amb molts punts de coincidència, però per sobre de tot la estimació que cada un de natros tenim pel modelisme naval. A Can Ricard, ell i la seva esposa Angels ens van obrir la seva llar, i al voltant del seu caliu ens vam aplegar un grapat de boixos per la fusta: El mestre Aniceto, Ramon (Corpi), Manel (Fe), Salva, Ferran (u2e9953), Jose Ansorregui i jo.
No voldria deixar passar la ocasió per retre un homenatge a les dones dels modelistes per la seva paciència i comprensió (ja sabeu, desordre, olors, serradura, pols, ...) que en aquesta ocasió eren representades per l’Àngels, Àfrica, Sara, Olga, Alazne i Montse.
Amigues i amics, l’espera per una nova trobada es farà llarga...
En Lluís preparant el "refresc"
Els pebrots d'Ansorregui, que aixequen un mort, van ser els culpables de l'increment del consum del "refresc" d'en Lluís.
Les fustes que algun barco plora, cremant a l'inici de l'akelarre.
Ramon(Corpi), col•locant amb cura els cargols a la llauna.
En Ricard, assegut al costat del mestre Aniceto, demana més "mam" o intenta tocarse la punta del nas amb el dit polze, en un intent de mesurar la ingesta etílica fins el moment, tot sota la presència de l'ampolla buida del ví de nous.
Lluís, dels patets, sense perdre el fil de la conversa, mentre l'ampolla de vi de nous s'amaga al darrera d'una ampolla d'aigua.
Menja, beure, xerrar i riure. Molt de riure, com el Salva.
Ramon(Corpi) i Ferran(u2e9953), xerrant de barcos o de ...
Ansorregui i Manel (Fe), al peu de la senyera i amb la supervisió del mestre Aniceto, sembla que canten "Els segadors", però no. En aquell moment parlaven de barcos.
Foto: Ricard Tots aplegats al voltant d'unes sigles, AMNCAT, que no sols signifiquen fer maquetes de vaixells, és molt més, tan com conrear l'amistat i viure sense mirar-se el melic.
Mes fotos a Picasa...
Juanma (Rodamon)
Membre de AMNCAT
