miércoles, 6 de julio de 2011

III Cargolada AMNCAT


Després de tres mesos d'espera el dia va arribar. El diumenge 3 de juliol era la cita, el dia es va despertar nuvolat, les hores passaven lentament com si no li importes a quina hora es trobava. Blanes s'espolsava els llençols amb poca convicció, una mica més al nord Lloret obria els ulls lleganyosos i la boca ressacosa desprès d'una nit, una altra nit, sense mida ni aturador.

El trajecte fins a Sils va ser ràpid i distret, i l'arribada al punt de trobada va ser l'esperat. Als amfitrions Angels i Ricard, ja els acompanyaven el mestre Aniceto i Ramon (Corpi), i aprofitant que el cel amenaçava pluja vam visitar el taller-museu d'en Ricard.

Veure el cau d'en Ricard és impressionant, un taller enveja de qualsevol modelista, no sols pels estris i maquinària de que disposa, ni tan sols pel magatzem de fustes que té a l'abast, sinó per l'espai de que disposa al taller i la quantitat de vaixells exposats. Una visita d'aquestes et fa plantejar moltes coses, entre elles la distància real entre un mestre com Ricard i la resta de corbatraques que pul•lulem al voltant d'aquest hobbie.

Una vegada visitat el santuari i superada la catarsi era el moment de preparar la trobada jaranera: Foc per cremar fustes (de barcos) per la rostida, pica-pica amb l'abundant coctel de cava d'en Lluís, xerrameca constant entre els conjurats, els pebrots picants d'Ansorregui capaços de ressuscitar un mort. I desprès de l'hora dels cargols a la llauna, van arribar les botifarres, el xai, més cava, vi negre de la Rioja, amanida, més vi, més cava, més xerrameca, cançons de les nenes, coques, pastissets i punyetes amb vi de nous i ratafia, i més xerrameca. I així fins ben avançada la tarda que feia necessari arribar als comiats i iniciar el camí de retorn.

A Sils, ens vam trobar un bon grup d'amics( aixoplugats sota les sigles d'AMNCAT: Amics del modelisme naval de Catalunya), amb molts punts de coincidència, però per sobre de tot la estimació que cada un de natros tenim pel modelisme naval. A Can Ricard, ell i la seva esposa Angels ens van obrir la seva llar, i al voltant del seu caliu ens vam aplegar un grapat de boixos per la fusta: El mestre Aniceto, Ramon (Corpi), Manel (Fe), Salva, Ferran (u2e9953), Jose Ansorregui i jo.
No voldria deixar passar la ocasió per retre un homenatge a les dones dels modelistes per la seva paciència i comprensió (ja sabeu, desordre, olors, serradura, pols, ...) que en aquesta ocasió eren representades per l’Àngels, Àfrica, Sara, Olga, Alazne i Montse.

Amigues i amics, l’espera per una nova trobada es farà llarga...




En Lluís preparant el "refresc"


Els pebrots d'Ansorregui, que aixequen un mort, van ser els culpables de l'increment del consum del "refresc" d'en Lluís.



Les fustes que algun barco plora, cremant a l'inici de l'akelarre.


Ramon(Corpi), col•locant amb cura els cargols a la llauna.



En Ricard, assegut al costat del mestre Aniceto, demana més "mam" o intenta tocarse la punta del nas amb el dit polze, en un intent de mesurar la ingesta etílica fins el moment, tot sota la presència de l'ampolla buida del ví de nous.


Lluís, dels patets, sense perdre el fil de la conversa, mentre l'ampolla de vi de nous s'amaga al darrera d'una ampolla d'aigua.


Menja, beure, xerrar i riure. Molt de riure, com el Salva.


Ramon(Corpi) i Ferran(u2e9953), xerrant de barcos o de ...


Ansorregui i Manel (Fe), al peu de la senyera i amb la supervisió del mestre Aniceto, sembla que canten "Els segadors", però no. En aquell moment parlaven de barcos.

Foto: Ricard
Tots aplegats al voltant d'unes sigles, AMNCAT, que no sols signifiquen fer maquetes de vaixells, és molt més, tan com conrear l'amistat i viure sense mirar-se el melic.

Mes fotos a Picasa...

Juanma (Rodamon)
Membre de AMNCAT

jueves, 9 de junio de 2011

Adeu Mestre Xavier!!!



Xavier Macià i Andreu
Modelista naval, era president de la Secció de Modelisme Naval del Club Nàutic de Lloret de Mar



 
"Lloret de Mar El modelista naval Xavier Macià i Andreu, president de la Secció de Modelisme Naval del Club Nàutic i membre de la Confraria de Sant Elm de Lloret de Mar, va morir el dia 8 de juny a l'edat de 75 anys.

La seva trajectòria com a modelista va començar en l'època en què complia el servei militar a la marina a Mallorca. El coneixement dels models que construïa sortia dels curosos estudis i investigacions històriques que en feia. Tenia un estil propi que fa que les seves obres siguin reconegudes sense necessitat de mirar la firma. Va tenir nombrosos deixebles que es van formar al seu costat. Durant la seva jubilació va muntar un taller i fins als últims dies no va deixar de construir, al mateix temps que també va començar a pintar.

Les seves obres, a part de la gran col·lecció particular, estan escampades per moltes cases de fora i de Lloret, i també hi ha les que s'exhibeixen al Museu del Mar, l'ermita de Santa Cristina i la capella dels Sants Metges de Lloret, una verdadera col·lecció representativa dels vaixells que es van construir a les drassanes de la platja de Lloret.

Xavier Macià ha traspassat quan estava preparant i seleccionant amb molta cura una col·lecció d'aquests vaixells per ser presentats en la propera exposició que s'inaugurarà, el dia 16 de la setmana vinent, a la capella dels Sants Metges, amb motiu de la Fira dels Americanos. Els indians de Lloret de Mar. Aquesta exposició, en compliment del seu desig, serà el nostre petit homenatge pòstum."

No t'oblidarem Mestre Xavier!!!

AMNCAT

lunes, 28 de febrero de 2011

Me gusta...



Me gusta, estas son las palabras que el sábado más se decían…

Me gusta los calcots, me gusta la carne, me gusta el vino, me gusta la compañía... ¿Y porque tanto “Me gusta”? pues por el dichoso facebook… en el grupo del sábado habían tres mujeres, fanáticas es decir poco del facebook, que no paraban de decir cosas como “las voy a subir al muro”, “espera que te etiqueto”, “agrégame como amiga”, pero la que más se decía el “ME GUSTA”…

Pues voy a decir que a mi ME GUSTA esa simpatía de “las tres bessones”,  y las llamo bessones no porque se parezcan, si no porque juntas son un buen tándem de risas y de buen rollo…

Buen rollo es el que se vivió el sábado (sin hablar mucho de barcos), conocimos a gente nueva muy divertida y cordial, como siempre el anfitrión Salva y su no más espectacular África no nos dejaron con mal sabor de boca, atentos, serviciales y sobre todo con unas viandas dignas de ellos… Esos calçots jugositos, jugositos, preparados con una técnica nueva que hasta ahora no sabía pero que gracias a Jordi nos enteramos de ella y como dicen que una imagen vale más que mil palabras, estas dos fotos lo demuestran, el Ricard saboreando las “mieles” de la salsa y el Salva, bueno paso palabra, quería decir que era técnico en comer….


Las carnes no se quedaban atrás, que butifarras!!!, que buenas estaban las chistorras!!! Y la bebida, que vino!!! Y el cava mejor!!!, el postre alucinante y todo con una mesa llena de gente al cual más divertido, bueno algunos menos pero la mayoría eran muy divertidos.


Solo tengo una queja el “cuñao” de Salva, como narices se puede estropear una piscina con semejante escudo culé, pero ojito te cogí el reto de tirarme a la piscina este verano, así que ya sabes lo prometido es deuda.

En fin Salva y Africa, muchas gracias por haber invitado a este colgao de Can Fanga o Pixapins según como se vea y que ME GUSTA mucho que fuera invitado.

Ah por cierto, por culpa de estas tres bessones me he creado una cuenta en Facebook porque ME GUSTA…

Ahora solo falta que se me agreguen unas buenas y bonitas mujeres, jajajaja.

Corpi
Miembro de AMNCAT